organitzadors col·laboradors i patrocinadors crèdits fitxa tècnica 
|
Petits grans canvis L'aparició dels nous suburbis a Sabadell introduí una realitat completament nova en la dinàmica política i social de la ciutat. En els principals barris s'establiren unes noves xarxes relacionals entre els habitants, i finalment entre aquests i la resta d'habitants de la ciutat, amb dues característiques que canviarien el panorama de l'antifranquisme local. La primera característica que val la pena destacar és que aquestes xarxes de relacions estaven mediatitzades pel seu origen de classe. En efecte, malgrat que la immigració fou massiva sota l'Espanya franquista, no tothom emigrà. De fet, aquells que vingueren a raure en els principals suburbis de Sabadell no pertanyien precisament a les jerarquies socials, econòmiques, religioses i polítiques dels pobles d'origen. La migració tenia un component popular innegable, tant en la partida, com en l'arribada. Eren aquells que havien viscut l'opressió sociopolítica i laboral d'una realitat que semblava restar aturada en el temps, els que ara venien a servir de massa laboral del creixement econòmic català. D'aquesta manera les noves identitats que es generaven, producte de la relectura de les identitats d'origen en una nova situació, estaven marcades per una realitat de classe i popular que les situava en una relació ambigua davant del franquisme. Aquesta situació es veia reforçada per la seva mateixa realitat. El fet que les condicions dels nous suburbis fossin les que fossin, que el règim no semblés disposat a fer gaire cosa per redreçar la situació vivencial dels nous sabadellencs, i que les millores s'haguessin d'arrencar de l'estat després de llargues batalles, acaba de reforçar aquest estat de desafecció latent de les noves comunitats davant les autoritats franquistes. La segona característica que volem remarcar és essencial per entendre els canvis en la dinàmica política local que s'esdevingueren al llarg dels anys seixanta. Aquestes noves xarxes de relacions, per la joventut dels seus components, però també pel fet que eren desconegudes per part de les autoritats de Sabadell, foren relativament opaques al control policial. El fet que estiguessin basades en àmbits de confiança entrellaçats per les necessitats de la supervivència quotidiana implicà que s'obrís un nou espai per a la militància política, tant per als acabats d'arribar, com per a aquells militants provinents d'un Sabadell històric traumatitzat encara per la repressió dels anys quaranta. Per als primers, la militància suposava una certa continuïtat natural del compromís adquirit en el nucli familiar o amb la colla d'amics; per als segons suposà un grau de compromís més alt en favor de canviar les realitats que com a assistentes socials, capellans o joves estudiants havien vist de prop i es negaven a obviar fàcilment. Per a ambdós sectors de militants les noves xarxes relacionals que s'havien generat a la ciutat permeteren trobar un espai inexistent anteriorment, obert al proselitisme, la propaganda i l'acció política. El naixement d'aquests nous nuclis de militància política, lligats primerament a organitzacions cristianes com la JOC, a partits polítics renovats en la seva base com el PSUC, o bé a organitzacions de nova planta com el FOC o el FSF, comportà l'aparició d'una nova capacitat d'acció pública. Cas paradigmàtic del que estem dient fou la vaga dels autobusos, organitzada principalment per joves del FOC i la JOC, a Sabadell l'any 1964. És veritat que ara, igual que abans, la repressió intentà desarticular aquesta nova militància política i social, però la situació havia canviat respecte als anys quaranta i cinquanta. Aquesta nova militància, protagonitzada bàsicament, encara que no únicament, per joves, garantí amb la seva presència en aquestes xarxes relacionals, de les quals es nodria i a les quals responia, que la repressió no quedés sense resposta. De fet, en aquest context, l'empresonament i las tortures donaren com a resultat el decantament d'actituds a favor d'uns militants que eren coneguts i es deixaven conèixer. Producte d'això, els militants caiguts eren substituïts per noves fornades cada cop més joves i la solidaritat ajudava a sostenir les seves accions i organitzacions gràcies als diners que fluïen des dels llocs més diversos. Amb el pas del temps la solidaritat anava més enllà del cercles més pròxims als nous militants i afectava a sectors socials diversos, que si bé no estaven disposats a enfrontar-se obertament al règim sí que volien donar suport a aquells que ho feien. Especialment important perquè aquest procés s'aprofundís fou la participació i assumpció de la qüestió nacional per part dels nous militants com un dels eixos bàsics de l'acció política. El fet que els primers detinguts per la celebració d'un 11 de setembre a Sabadell, l'any 1968, responguessin als noms de Zamoro o Aguilar és prou indicatiu del que estem dient. En aquest context no ens ha d'estranyar que tan sols en el més de novembre de 1967 es recollissin 176.000 pessetes. La solidaritat moral, participativa i econòmica va permetre que el nou antifranquisme sobrevisqués a la dura conjuntura de 1967-1969 , quan la repressió afectà a tots els ordres de la vida ciutadana (laboral, social, política i cultural), i de fet es plantegés una lluita oberta contra les forces repressives en manifestacions com les que es van viure l'1 de maig de 1967 a Ca n'Oriac. |
  
|
|
 | ||
