organitzadors col·laboradors i patrocinadors crèdits fitxa tècnica 
|
Noves realitats. Nous sabadellencs El Sabadell de sempre, construït des de l'emigració del segle XIX i principi del XX, va veure com es transformava completament la seva fisonomia social i política durant els anys del franquisme. Un dels primers fenòmens que deixaven entreveure la radicalitat d'aquest canvi fou l'emigració. A diferència del que s'acostuma a pensar, l'emigració a Sabadell no és un fenomen propi tan sols dels anys seixanta i setanta. Va començar molt aviat. Ja durant els anys quaranta Sabadell va rebre un degoteig de nous habitants que buscaven en la ciutat tant un lloc on sobreviure econòmicament, com un espai que els resguardés de la repressió social i política del primer franquisme. Aquesta realitat d'una immigració no purament econòmica, i que s'explica per la imposició d'un nou sistema sociopolític es mantindrà fins ben entrats els anys cinquanta. De fet, les explicacions unicausals de l'emigració, com a producte de la necessitat econòmica o les expectatives d'ascens social, tenen a veure més amb la realitat dels anys seixanta i setanta que amb la dels quaranta i cinquanta. I en termes relatius, la immigració dels quaranta, cinquanta i principi dels seixanta suposà un 54,17 % del total d'immigrants que va rebre la ciutat fins al 1981; de fet, en aquest període la població de Sabadell havia crescut en un 77 % respecte a la població del 1940.L'arribada d'aquests nous sabadellencs es féu de bon principi sense cap mena de planificació urbanística i amb carències de serveis socials a la seva disposició. En un principi, sobretot durant els anys cinquanta i el principi dels seixanta, el procés d'arribada era gairebé una aventura individual plena d'incerteses. No era estrany que un cop arribats aquí, a la mateixa Estació de França, els immigrants fossin reclosos en camps d'internament per ser retornats a les seves terres d'origen. Molts, per tal d'evitar-ho, saltaven del tren abans d'arribar a l'estació. Un cop arribats, la situació era desoladora. El primer pas era l'estada en habitacions de dimensions reduïdes on s'agarberaven famílies senceres. Més endavant es feien les cases de nit, per evitar que l'Ajuntament les enderroqués, enmig de barris, d'autoconstrucció la majoria de les vegades, sense clavegueram, llum ni aigua corrent. Ca n'Oriac o la Creu de Barberà serien un exemple del que estem dient. A Kansas City, tal com era anomenada la barriada de Ca n'Oriac -la ciudad sin ley-, l'aigua corrent no arribà fins l'any 1961, el clavegueram fins el 1964 i la pavimentació fins el 1971. Tanmateix, podem considerar que aquests barris encara reunien unes condicions de dignitat mínima si els comparem amb les Coves de Sant Oleguer. Allà, hi havia nombroses famílies vivint en unes condicions la majoria de les vegades difícils, dins d'unes coves aconseguides via compra o llogades als seus propietaris. No era estrany que en aquestes condicions cada vegada que hi havia una riuada, com l'any 1955, hi hagués morts i ferits de diversa consideració. A poc a poc, amb el pas del temps, els barris d'autoconstrucció anaren deixant lloc als barris de nova planta que, com Can Deu, responien a una certa planificació urbanística. L'acció concertada, que dóna peu a l'aparició d'immobiliàries com VISASA, va permetre sortir d'aquesta situació inicial. Tanmateix la millora de cada barri fou producte de la lluita desenvolupada per les Associacions de Veïns que plantejaren les alternatives de millora i moltes vegades, davant la inexistència de polítiques socials concretes, hagueren d'assumir la gestió dels serveis mèdics i jurídics necessaris per a la subsistència diària. De fet, el creixement desordenat i especulatiu, la formació d'una situació urbanística que esquarterava la realitat de Sabadell, feien difícil parlar pròpiament de Sabadell com a ciutat. L'establiment de noves xarxes de relacions dins de cada barri va permetre en primer terme l'articulació d'una identitat de barri, i la incidència del compromís polític i social de la gent de la ciutat, que és la que portaria al llarg dels anys una nova identitat de ciutat. |
 
|
|
 | ||
